Quan parlem de tuning, ens referim a aquesta curiosa febre per la personalització extrema dels vehicles que va néixer pràcticament amb l'automòbil, quan els propietaris s'encarregaven exclusius rematades per cobrir els taps dels radiadors dels seus cotxes. Avui dia els fanàtics de l'tuning es gasten veritables fortunes en equipar els seus cotxes i transformar-los en carrosses que semblen sortides d'el conte de la Ventafocs. És una afició cara, però una afició a la fi i al el cap, de manera que intentar parlar d'estalvi amb aficionats a l'tuning és com parlar dels regals de l'Happy Meal amb un vegetarià. No obstant això, hi ha una altra raça de conductors que es dedica a instal·lar tot tipus d'accessoris cutres i inútils en el si del seu cotxe. Són els aficionats a l'truñing, aquest model de personalització segons el qual un cotxe no és cotxe si no porta, com a mínim, una cosa que pengi de retrovisor, una col·lecció de peluixos i coixins a la safata del darrere i tota mena de bestieses repartides per la resta de l'habitacle. I això sí que és una despesa que es pot controlar; si a un li ve de gust, és clar. Vegem quant ens gastem en truñear un pobre cotxe qualsevol.